Taulell d'anuncis

Bona participació en diverses activitats per informar els joves sobre malalties de transmissió sexual i conductes de risc

15/12/2017

L’exposició Sex o no Sex2, a l’espai 7 del Casino, ha rebut uns 650 visitants que van poder exposar el seus dubtes sobre sexualitat i efectivitat i van participar en les dinamitzacions de l’Associació CEPS. D’altra banda, al campus universitari, es va a portar a terme el kahoot, una eina de gammificació que permet plantejar preguntes sobre les diferents malalties sexuals de forma amena i divertida.

[+] Llegir més

La regidoria de Joventut reorganitza i actualitza els equipaments municipals destinats al públic jove

12/12/2017 

S’han fet millores en la imatge i als espais del Casal de Joves la Kampana i al Servei d’Informació Juvenil, situat l’Oficina Jove del Bages (Espai Jove Joan Amades). L’entitat CAE ha guanyat els concursos públics per continuar gestionant La Kampana i el Servei d’Informació Juvenil.

[+] Llegir més

L'exposició Sex o no Sex2 que treballa temes d’afectivitat i sexualitat ha rebut més de 650 visitants al Centre Cultural del Casino de Manresa.

 

L’exposició Sex o no Sex2 cedida per la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya, ha estat exposada durant 15 dies (del 21 de novembre al 3 de Desembre) a l’Espai7 del Centre Cultural del Casino de Manresa. Aquesta activitat, ha estat organitzada per l’Ajuntament de Manresa 

[+] Llegir més

S’inicia la nova formació per tal que joves del cicle formatiu d’Integració Social puguin ser “Àngels de nit”

El proper 24 d’octubre s’inicia la formació a una trentena de joves del cicle formatiu d’integració Social, per tal que puguin actuar en el marc de les festes populars i pels locals d’oci nocturn com a àngels de nit.

[+] Llegir més

Presentat el Fòrum Jove de Manresa, que desembocarà en el Pla Local de Joventut 2018-2021

14/03/2017

El proper 25 de març se celebrarà el Fòrum, prèvia inscripció, que permetrà fer propostes per elaborar el nou Pla Local de Joventut 2018-2021. La diagnosi feta mostra les necessitats que el jovent demanden en cinc grans blocs: ocupació, formació, associacionisme i espais juvenils.

Tret de sortida als darrers passos per a tramitar el nou Pla Local de Joventut 2018-2021. Avui s’ha presentat en roda de premsa el Fòrum Jove 2017 que ha de servir perquè el jovent de la ciutat pugui fer propostes per a l’elaboració del nou Pla. Aquest Fòrum se celebrarà el proper 25 de març a l’Espai Jove Joan Amades (C/Sant Blai 14 ) i caldrà inscriure’s prèviament al web www.manresajove.cat o mitjançant whatsapp al número 648 19 35 80, indicant nom, edat i si són membres d’alguna entitat juvenil.

El Fòrum es desenvoluparà amb alumnes d’animació sociocultural que, juntament amb tècnics de joventut i participació, realitzaran una dinàmica participativa, per tal que les persones joves puguin fer propostes. El fòrum està previst que comenci a les 17h de la tarda i finalitzarà a les 19:30h amb música a càrrec del Dj Randy.

Aquest matí, la regidora de Cultura i Joventut, Anna Crespo, i Josep Mañé, tècnic de la Fundació Ferrer i Guàrdia, n'han explicat els detalls en roda de premsa.

El nou Pla de Joventut

Els Plans Locals de Joventut es desenvolupen en el marc del Pla Nacional de Joventut de Catalunya 2010-2020 (PNJCat 2020), que planteja els objectius i les línies estratègiques de les polítiques de joventut a Catalunya. El PNJCat 2020 s’ha desenvolupat a través del treball conjunt entre diferents agents socials, institucionals i polítics del territori.

Per tal d’elaborar la diagnosi, es va sol·licitar un recurs tècnic a la diputació de Barcelona. Aquest recurs s’ha materialitzat amb l’acompanyament de la fundació Ferrer i Guàrdia en tot el procés d’elaboració de la diagnosi. El plantejament s’ha dut a terme fent participar el jovent i els diversos agents vinculats a les polítiques de Joventut. "Per saber, cal parlar amb molta gent", ha dit Crepo, motiu pel qual el Fòrum és tan important, perquè permetrà, precisament, "copsar les sensancions que ens vinguin del jovent" i, així, actuar, segons ha explicat Crespo.

Per dur a terme la diagnosi s’ha realitzat una anàlisi de la realitat juvenil i una anàlisi de les polítiques de joventut "per situar la realitat de les persones joves", segons Mañé. Així mateix, s’ha utilitzat una metodologia participativa on hi hagués representació dels diferents agents implicats en les polítiques de joventut. Per aquest motiu s’ha realitzat:

  1. Enquesta a les persones joves. S’han recollit un total de 2.176 enquestes.
  2. Grups de discussió: hi ha participat un total de 90 joves.
  • Matinal de treball amb l’equip de joventut
  • Sessió de treball amb tècnics de diferents àrees de l’ajuntament
  • Sessió amb joves de laboràlia
  • Sessió de treball amb joves d’entitats juvenils
  • Sessió de treball amb joves de cicle formatiu d’animació sociocultural
  • Sessió de treball amb joves del casal de joves la Kampana
  • Sessió de treball amb regidors i regidores de l’ajuntament de Manresa

Les xifres de joventut a Manresa

Les xifres sobre joventut del 2015 a la capital del Bages indiquen que un 14% de la població té entre 15 i 29 anys; la franja que va dels 12 als 34 representa un 24% dels prop de 75.000 habitants que té Manresa.

Al llarg dels últims anys el nombre de gent gran i el nombre d’infants s’ha incrementat, propiciant aquest augment de l’Índex de dependència juvenil. Per tant, i com s’ha apuntat anteriorment, a causa del creixement del nombre d’infants es pot preveure un increment de la població jove al llarg dels pròxims anys.

La població estrangera de Manresa també ha experimentat una evolució que cal analitzar per entendre la realitat dels i de les joves al llarg dels últims anys. Així doncs, es percep l’accentuat creixement de la població jove amb nacionalitat estrangera durant la primera dècada del segle XXI. No obstant això, a partir del 2010, aquest creixement es reverteix, iniciant-se un procés de davallada que es manté fins a l’actualitat.

Les xifres sobre el grau d’instrucció del jovent a Manresa indiquen una certa semblança a les generals de Catalunya. Així, la franja sense titulació se situa a nivells del 0%. El  nivell de primer grau també és baix, tot i que ascendeix fins al 12%. En canvi, el segon grau repunta fins al 68%, molt semblant a la mitjana catalana i provincial de Barcelona. Finalment, el tercer grau formatiu incorpora el 19% dels joves.

La taxa d’atur juvenil a Manresa és del 49,7%, deu punts superior a la catalana. Entre el conjunt de la població, la taxa d’atur a Manresa és del 28,3%, lleugerament superior a la catalana, que en aquest cas és del 25,7%.

Com a dades més recents consten les referents a les persones joves que estan inscrites a algun servei d’ocupació oficial al 2016: taxa d'atur registrat entre 16 i 24 anys: 12,78%; taxa d'atur registrat entre 25 i 34 anys: 9,75%.

Les principals necessitats detectades  a la diagnosi

Cal tenir en compte la diversitat de perfils, necessitats, inquietuds, motivacions, etc. que configuren un grup tan divers i heterogeni com és el de la població jove de la ciutat. Per aquest motiu, esdevé imprescindible l’impuls d’espais de participació des d’on les mateixes persones joves puguin expressar el seu punt de vista envers la situació de la ciutat de Manresa i la realitat de les persones joves. Així, les principals necessitats detectades a la diagnosi han estat al voltant dels següents eixos:

1. Formació

  • Impuls de l’acompanyament en el procés de transició escola-treball.
  • Orientació formativa més personalitzada (informació individualitzada sobre l’itinerari acadèmic).
  • Millorar les actuacions destinades a la reincorporació dels joves que han abandonat els estudis al sistema educatiu.
  • Desconeixement dels serveis d’orientació formativa de Manresa.

2. Ocupació

  • Oferta de feina per a joves molt limitada. Requisits d’experiència o alt nivell formatiu.
  • Dificultats per compaginar la feina i els estudis.
  • Desconeixement dels serveis d’assessorament i orientació laboral que s’ofereixen des de l’Ajuntament per a persones joves.
  • Poca diversificació de l’oferta de cursos i formacions ocupacionals per a persones joves.

 

3. Associacionisme

  • Es percep manca de suport de l’Ajuntament a les entitats juvenils. Manca de plans estables de finançament per a les associacions.
  • Manca de motivació i iniciativa en certs sectors de la població jove a l’hora de participar o incorporar-se a entitats. També dificultat per generar un discurs atractiu des de les entitats.
  • Manca de coordinació entre les associacions existents. Poca comunicació i treball conjunt.

 

4. Espais juvenils

  • Manca d’espais i equipaments adequats per a les persones joves. Necessitat que aquests espais ofereixin una oferta d’activitat atractiva i elaborada de manera participativa. És necessari la millora d’aquests espais i situar-los també en zones cèntriques.
  • Falta de comunicació efectiva entre l’Ajuntament i les persones joves. Existeixen alguns espais i activitats, però són desconeguts per bona part de la població jove.
  • Demanda d’espais per a entitats juvenils que en puguin exercir la gestió.

 

5. Altres àmbits destacables:

  • Mobilitat: preu del bitllet de bus i adequació i ampliació dels carrils bici.
  • Oci i cultura: Manca d’oferta cultural accessible i atractiva per a joves; necessitat de diversificar l’oferta cultural i descentralitzar-la als barris; falta d’oferta d’oci nocturn i propostes de música en viu; potenciació d’espais de creació per a joves i foment del desenvolupament artístic; participació restringida en l’organització de les festes populars.